#Diàlegs. Dissabte de jornades 2.0

Ara que tinc una estona per escriure volia compartir al meu bloc la trobada de ciberactivistes del PSC que va tenir lloc a la seu del PSC en el marc de les jornades “Diàlegs en Xarxa” organitzada per la sectorial de ciberactivisme. .

La jornada va tenir dos ponents d’excepció com son el Antoni Gutiérrez-Rubí i el José Antonio Donaire. Els dos van fer una ponència molt interessant sobre ela nova forma de fer política a través de les TIC, el que se’n diu Política 2.0. El José Antonio Donaire ha estat diputat al Parlament de Catalunya i ell va ser un diputat de referència en l’ús de les TIC en el dia a dia de la seva activitat parlamentària. Al seu bloc ell afirma:

“La nova forma de fer política tot just acaba d'iniciar-se. A poc a poc, els mítings, els somriures forçats, els eslògans i els discursos repetits són substituïts per la conversa, la intel•ligència col•laborativa, els espais de contacte i els debats. La política serà 2.0 o no serà.”

Crec que té raó. Es va parlar molt tant a la primera part de la jornada com durant l’intercanvi d’experiències i tots coincidien en el mateix: la informació i les propostes han de ser bidireccional, el polític ha de parlar però alhora també ha d’escoltar el que els ciutadans pensen i les TIC son un bon instrument per fer-ho.

L’Antoni Gutiérrez-Rubí ens va parlar de la política de butxaca amb una bona presentació que us penjo també al bloc. Ell afirmava que avui dia els usos del telèfon mòbil han canviat molt i que cada cop son més els que utilitzen el telèfon per a connectar-se a Internet, consultar informació... I ens va dir una frase que va generar controvèrsia, “si no estem a la butxaca del ciutadà no estarem al seu cap ni al seu cor”. La recordo perfectament, com perfectament recordo la crítica de l’Enric Llorens quan deia que “si no estem al cor dels ciutadans, no estarem ni al seu cap ni a la seva butxaca”.

Política de butxaca

View more presentations from Antoni.

En aquest sentit jo penso igual que en Llorenç, crec que primer hem d’arribar al cor de la gent i per arribar al cor de la gent, està clar que les TIC son una bona eina per fer-ho, però no podem oblidar el contacte físic. Les TIC no poden ser una excusa per amagar-se darrera d’un ordinador i pensar que així està tot fet. La ciutadania necessita proximitat, proximitat virtual i proximitat física i com em deia l’Aurora Rosa pel facebook durant la jornada, la sinèrgia entre les dues formes resultarà la clau de l’èxit.

També és va parlar de la blocsfera, la blocsfera socialista duplica pràcticament la de la resta dels partits catalans. El nivell de blocs i el nivell d’entrades a la xarxa socialista és molt bona i la continuïtat dels mateixos també. Tot i així, crec que moltes vegades cal fer pedagogia del que significa i representa tenir un bloc. Quants blocs s’han obert per interessos determinats i desprès han caigut en l’oblit? No ens podem apuntar al carro de les TIC, de les xarxes socials, dels blocs perquè son la novetat, perquè és el que toca. Cal definir els nostres objectius, cal escollir els mitjans adequats per aconseguir-los i cal actuar en conseqüència. Però la política 2.0 va més enllà de les conteses electorals.

Desprès va haver-hi un intercanvi d’experiències on van participar l’Enrique Vanacloy, la Montserrat Capdevila, l’ Ignasi Giménez, la Lourdes Muñoz i el Guillem Espriu moderat per la companya Jessica Fillol.

Finalment el President Montilla va intervenir a la clausura de les jornades on va afirmar "ens calen activistes crítics i creatius, lliures i oberts a tothom. Jo no vull activisme de clonació. No fem de la xarxa un nova trinxera digital, sinó un espai de debat i acció. Si fem de la conversa digital un autèntic debat, podrem convèncer. Si ho fem, no tinc cap dubte que podem capgirar la situació actual”.

Jo vaig participar a la jornada de manera presencial i també de manera virtual a través del facebook i del twitter, tot i que al twitter vaig utilitzar el hashtag “#Diàlegs” i sembla que la resta ho van fer sense accent... La propera vegada prestaré més atenció! Felicitats als responsables de la jornada,la Raquel, el Carlos, el José Rodríguez, la Jordina, la Jessica, em van agradar les jornades, vaig sortir content i amb molts amics nous al twitter...

Per últim vull destacar que divendres vaig anar a veure al grup de teatre local Hocus Pocus que estrenava l’obra “Mi mujer es el Fontanero” a l’Auditori Miquel Martí i Pol. L’obra va estar molt bé i com sempre em van agradar molt les actuacions dels diferents membres del grup. Per tant només em queda felicitar al grup, als actors i a la gent que hi ha al darrera que tot i no sortir a escena van fer una feina magnífica.